vagines de disseny

Vagines de disseny- Cirurgia dels genitals femenins

Vagines de disseny

Benvinguts/des de nou!

Avui us porto un d’aquells temes una mica controvertits, la cirurgia dels genitals, i en concret les vagines de disseny. Simplement a mode explicatiu per que veieu fins a quin punt hem arribat per tal d’agradar-nos exteriorment en comptes de realitzar un procés d’autoacceptació i estimació cap al pròpi cos i cap a les nostres singularitats físiques. Si fa uns anys, les dones es preocupen de la seva bellesa facial i externa, en els últims temps s’han començat a interessar també pel que queda més amagat, per les “vergonyes”.

Donat que les dones tenim un contacte més deficitari amb els nostres genitals que en el cas dels homes (qui diàriament des de petits hi estan a l’hora per exemple d’orinar) i donat que és difícil poder visualitzar una vulva (a no ser que fem l’esforç d’agafar un mirallet i ens retorcem per poder observar que hi tenim allà a baix) moltes dones de totes les edats em pregunten per si deu ser normal les formes i la mida dels llavis, del clítoris, etc. I sovint aquesta preocupació s’agreuja quan veuen pel·lícules porno a on les dones semblen tenir genitals poc desenvolupats (depiladets, blanquets, sense llavis que sobre-surtin, etc.). I es clar… si l’ideal de la vulva sembla ser el d’una nena de 10 anys… socialment tenim un problema que genera un greuge comparatiu!

Però amigues meves, heu de saber que la majoria d’actrius del sector estan operades! Així que no reflecteixen la realitat d’una dona feta i refeta! Ara fa just una dècada es va començar a parlar d’aquest tipus de cirurgia que a dia d’avui s’ha convertit -desgraciadament- en una de les modes estètiques que més proliferen al nostre país, havent-hi cada vegada més demanda. Sembla ser que els resultats obtinguts son altament satisfactoris en el 80 % dels casos. Tot i així, encara és una àrea molt desconeguda, fins i tot pels propis professionals de la medicina.

Fa poc més d’un any, sortia a la llum la notícia que cada vegada més nenes britàniques menors de 14 anys se sotmeten, per raons estètiques, a cirurgies d’aquest tipus. Concretament 343 operacions en els últims sis anys (una mitjana de 60 anuals). Al nostre país, l’edat mínima per poder-se realitzar aquest tipus de cirurgia son els 18 anys, però és entre la franja d’edat dels 25 als 40 quan la majoria de dones fan el pas de transformar la seva singular vulva en una vulva de disseny. Anem a parlar doncs del que es pot arribar a fer en aquesta part vagines de dissenytant petita de la nostra anatomia:

La opció més sol·licitada en el 80% de les operacions de cirurgia íntima és la labioplàstia o la reducció dels llavis menors, de les quals se’n fan un centenar cada any. Es tracta d’una operació molt senzilla que es fa amb anestèsia local i sedació, on es retalla la mucosa que es considera que sobra. La cicatrització és lenta, pot trigar unes tres setmanes, ja que es tracta d’una zona humida i els punts de vegades es poden obrir una mica per algun costat però un cop curat, les mucoses cicatritzen molt bé i la cicatriu és gairebé imperceptible. Poc a poc els llavis es van desinflant i al cap d’un mes es pot començar a tenir relacions sexuals sense problemes, depenent sempre de cada cas.

De la mateixa manera, també es poden operar els llavis majors. De fet fins i tot hi ha qui aprofita l’entrada al quiròfan per fer els menors i els majors conjuntament, reduint els menors si son massa llargs i augmentant els grans si son massa fins, trobant així l’equilibri estètic desitjat.

La remodelació del pubis o del Mont de Venus és una altra de les operacions més demandades per a aquelles dones que consideren que és massa voluminós. Se soluciona amb una liposucció.

L’anomenada vaginoplàstia o “estrenyiment vaginal” és una altra opció, més funcional que estètica en aquest cas, però que al nostre país encara és força desconeguda en comparació amb les anteriors. Es tracta de millorar el to muscular, l’elasticitat i control de la vagina que sovint es perden en gran mesura quan es pareix. Ara bé, personalment haig de dir que em sembla inacceptable passar per quiròfan quan existeixen les meravelloses boles xineses que tenen un resultat excel·lent al poc temps d’usar-les de manera molt fàcil i sense esforços.

Una altra de les cirurgies que existeixen i on existeix una gran controvèrsia és en l’anomenada reconstrucció de l’himen. És una intervenció bastant simple que es fa sobretot en algunes ètnies on se’ls dóna més importància a aquestes qüestions relacionades amb la virginitat. Mentrestant altres noies prefereixen practicar sexe anal per poder intimar sense perdre la seva “puresa”.

L’amplificació del punt G és una de les tècniques en que els experts es mostren bastant més reticents. Es tracta d’un procediment amb anestesia local que consisteix en augmentar la seva àrea i volum fins a un 25% injectant 1ml aproximadament d’àcid hialurònic i respectant 10 dies d’abstinència sexual. Amb aquesta ampliació es cerca la facilitat a l’hora de localitzar-lo. Però tothom pot aprendre a estimular el punt G sense necessitat d’engrossir-lo d’aquesta manera. Pots consultar els tallers que fem per ensenyar a tota persona interessada a aconseguir-ho!

I per últim, una tècnica encara més innovadora, és el blanquejament de la zona genital. Per pura anatomia, la vulva té una coloració més fosca. De fet el color va canviant segons l’excitació i la seva conseqüent congestió sanguínia. Però quan a una dona no li agrada aquesta resposta natural dels seus genitals, pot procedir a una despigmentació de la zona afectada.

Les contraindicacions de totes aquestes intervencions són les mateixes que les de qualsevol altra operació. Però hem de tenir en compte que en aquests casos es tracten de cirurgies electives a on el teu cos no esta patint cap malaltia o malformació que requereixi aquesta mena d’intervencions. I cadascú és lliure de fer el que vulgui amb el seu cos! Només faltaria! I en algunes persones no sentir-se a gust amb el seu físic pot fer que psicològicament els hi repercuteixi en altres aspectes i pugui acabar afectant la seva vida personal. Així que potser aquestes cirurgies siguin la via “fàcil” de solucionar aquest malestar. Però si no estàs contenta amb els teus genitals, pensa abans de passar pel quiròfan si has fet l’esforç acceptar-te, estimar-te i agradar-te tal i com ets. Una operació et rejovenirà temporalment, però una bona autoestima estarà amb tu tota la vida i a llarg termini et donarà més felicitat i benestar, perquè a diferència del nostre cos, mai envellirà.

Vagines de disseny

Montse Iserte

Hola soc la Montse. Sí, jo també escric per al meu blog! Fa anys que dedico a la psicologia i a la sexualitat en concret. Intento donar el meu punt de vista més personal en tots els articles que he escrit i que escriuré

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *