Malalties de transmissió sexual
No cal descriure en aquest consell les més de 30 Malalties de transmissió sexual existents ja que la informació que hi ha al respecte és abundant i de fàcil accés. Se sap que la majoria d’elles ataquen amb molta més facilitat a les dones que als homes, però ningú està a resguard de contreure-les, podent cursar sense símptomes aparents o bé causar des d’unes lleus molèsties, fins a ceguesa, esterilitat, artritis, càncer o fins i tot la mort.
El perill rau especialment en les malalties que poden estar latents fins i tot durant dècades, com és el cas del VIH, el virus del papil·loma humà (VPH) o la sífilis. Això vol dir que tot i no sentir cap símptoma, som portadors dels virus i conseqüentment podem contagiar altres persones sense ser-ne conscients. I és important recordar que un aspecte sa no significa estar lliure de MTS, ja que moltes no generen símptomes visibles. Per exemple, el 70 % de les dones amb clamídia o gonorrea no presenten cap símptoma.
Persona desconeguda
Per tot això hem de poder parlar fins i tot abans de la primera relació sexual sobre el tema, tot i que ho anem a fer amb una persona desconeguda, ja que seria incongruent tenir la suficient confiança com per poder mantenir relacions sexuals amb algú i no poder parlar sobre un aspecte tan important per a la pròpia salut i la de l’altre persona.
Les MTS es poden contraure a través dels diferents fluids corporals o d’un simple contacte genital, com per exemple a través d’un petó (hepatitis B, herpes, etc.) O del sexe oral fins i tot sense ejaculació (herpes, gonorrea, condilomes, etc.), amb la estumulació anal amb la llengua (hepatitis A i B, etc.), amb penetració (herpes, condilomes, clamídia, gonorrea, VIH, sífilis, xancre, lladelles, etc.) o per contacte de mucoses com el palmell de la mà amb els genitals (clamídia, virus del papil·loma humà, etc.).
Més segura
La manera més segura de protegir-nos segueixen sent els sistemes de barrera com els preservatius o les barreres orals (per practicar sexe oral a les dones o a l’anus). Ben aviat us ensenyaré com crear casolanament aquest segon mètode de protecció, perque us resulti més econòmic que comprant-los. Tanmateix, els preservatius no són del tot efectius per a algunes MTS com la sífilis, el chancroide, el VPH o els herpes.
Menys coneguts però encara més efectius són els preservatius femenins, ja que son més grans que el masculí i en conseqüència cobreixen més àrea genital amb el que aconseguim una major protecció contra MTS transmeses per contacte com és el cas dels herpes o del VPH. El seu inconvenient principal és el soroll que generen i el seu preu resulta molt més elevat.
Si no estàs segur de no tenir cap MTS, fes-te les revisions necessàries i demana-les també a la teva parella. Una anàlisi 3 mesos després de l’últim contacte sexual de risc, ens pot donar uns resultats molt fiables. Si es pateix una MTS cal aturar tota relació sexual fins haver estat tractats tots dos membres de la parella. Amb un diagnòstic precoç la majoria de MTS poden curar-se, així que davant el dubte aposta per la vostra salut.
Malalties de transmissió sexual